ANOTACIONS
Hospital General de Vic. Al carrer Francesc Pla el Vigatà, 1. Una dona gran, mig impossibilitada, es troba a la habitació 603 (al sisè pis) de l'hospital. A l'altre costat del carrer, just davant de la seva finestra, un àtic. Des de la finestra de l'habitació 603 es pot veure un finestral sense persianes, i darrere d'aquest tot de penjadors amb roba (8 camises, 4 pantalons, 12 tovalloles)
Quan arriba el vespre, es baixa la persiana del finestra. Cada dia igual. Dia rere dia, però al cinquè dia la dona observa una diferència: una camisa ha desaparegut.
INJURIÓS
A l'edifici aquell tant lleig a Vic on fiquen els malalts i la resta de gent que fa nosa, una vella mandrosa que no té cap altra cosa millor que fer que tafanejar, es passa dia rere dia amb el nas enganxat a la finestra, tot espiant l'atic que es veu des d'allà. No és molt millor el que hi a l'altra costat del carrer: un penjador amb vés a saber quina quantitat de roba, segurament d'un solter frívol que no fa res més que deixar-se els diners (amb molt mal gust, per cert) en modelets diversos (no fos cas que se li avançessin a la passarel·la Gaudí).
Però vet aquí que la vella mandrosa no té prou amb espiar un simple penjador, que la seva precisió -i tot s'ha de dir, per la seva experiència tafanejadora- arriba fins i tot a detectar que al cinquè dia de no fer res, hi ha una espantosa camisa que hi era i ara no hi és.
UNA ALTRA SUBJECTIVITAT
Aquest matí ho he fet. Ja m'estava pujant la mosca al nas amb les mirades inquisidores de la vella del davant. Sí, ho sé; és al hospital i no deu ser cap festa l'habitació d'un hospital públic. ¡Pero jo no en tinc cap culpa d'això! Aquella dona gran no havia fet res més durant quatre dies que analitzar pam a pam el que succeïa a la meva habitació, on tinc penjada la roba. Com que des de la seva finestra no semblava respondre a les ganyotes que li feia, vaig decidir fer-li una malifeta. Potser n'he fet un gra massa, però aquest matí, en comptes de deixar penjada -un dia més- la camisa que em va regalar la meva xicota, la he posat a la galleda de la roba. Així m'assegurava de donar un bon disgust a la meva molesta veïna, que en veure que faltava una camisa del penjador es passaria el dia següent entestada en les seves cabòries sobre la misteriosa desaparició, més que preocupada per la meva vida a la llar.
UNA ALTRA SUBJECTIVITAT (II)
La meva habitació a la sisena planta de l'hospital és més aviat un indret ombrívol i sense massa moviment, potser d'allò més normal tractant-se d'un hospital. Tanmateix, jo feia dies que no suportava tant d'aburriment.
L'únic que tenia al davant era un edifici molt lleig sense cap atractiu. Allò que em despertava certa curiositat des de feia uns dies era un jove que em feia ganyotes cada vegada que em donava per apropar-me i mirar per la finestra. No era únicament això: dia rere dia, el penjador de la roba d'aquest jove, tenia penjada exactament les mateixes peces. Com si es tractés d'una fotografia sempre hi eren aquells pantalons marrons, al costat de la camisa ratllada vermella, a sobre de les tovalloles desades ordenadament a la corda. Jo em preguntava, tot veient la presència del jove de les ganyotes que cada vespre rondinant baixava les persianes, què succeïa a dins per tal que a fora res canviés. I després de quatre dies sencers amb aquesta situació, m'emporto una bona sorpresa: la camisa taronja, aquella camisa tant maca que hi havia penjada, ja no hi era. Però era l'única peça que faltava i la peça més maca, per si fos poca cosa. Què és el que havia canviat de sobte? potser se n'havia adonat que m'agradava i me la volia amagar?
I és que un penjador pot dir molt de la vida comunitària que es fa a una llar. I aquest, a mi em deia que allà dins hi vivia gent trista, deixada, sense cap cura pel pobre noi amb problemes d'integració social, que passava els matins penosament, fent escarafalls.
Nuk ka komente:
Posto një koment